dimecres, 13 de març del 2013


De com agafen el llapis l’alumnat

Alvaro Arasa Tuliesa
Departament de Ciències. Institut Cristòfol Despuig. Tortosa

Resum:
La manera d’agafar el llapis o bolígraf està associada al període domèstic on es comença el treball de preparació per anar a l’escola. Segurament dins del nucli familiar les millors intencions són les que els motiven, però que els condueixen a potenciar hàbits de treball no sempre del tot positius.


Conversa imaginària i sense malícia entre un grup de pares i mares desconeguts.
Mare-1. Fa temps li vaig comprar per al llapis, segurament mania meua, la típica gometa que ajuda a corregir postures a l’escriure. Al poc temps li vaig treure, semblava que tenia més dificultats.
Mare-2. Pos mon fill me diu que hi ha un professor que sempre li està dient: “ben sentat, agafa bé el bolígraf...”




Mare-3. Fa temps em van dir que les males postures poden representar un sobreesforç, poques ganes d’utilitzar-lo i mala lletra...
Mare-4. No et diré com l’agafa, però ho fa de manera salvatge.
Mare-5. Em sembla que avui està poc de moda. Tant la cal·ligrafia com l’ortografia són anacròniques avui en dia.
Pare-1. Però poden ser la targeta de presentació d’una persona.
Pare-2. Ja se que avui dia amb tant teclat ni es fixen en l’ortografia, ni els importa la cal·ligrafia.
Pare-3. Escolta el que em va passar fa uns dies. Vaig anar a presentar una instància a un departament de la Generalitat. L’administratiu que m’atenia es va disposar a fer la inscripció al registre a l’ordinador. De cop, tanca el puny i allarga l’índex de cada ma i es disposa a escriure. Busca la “a” i la troba amb l’índex esquerre, busca la “ele” i la troba amb l’índex dret.... Una bona estona per escriure nom, cognoms, adreça i DNI. Més temps per escriure els motius i la demanda.... No ser con dir-ho, però vaig sentir vergonya aliena. Un administratiu no ha de saber utilitzar correctament el teclat? Vaig marxar pensat:”Un altre enxufat”.
Mare-6. Mira que bé, acabes d’utilitzar la paraula “correctament“. És lo que vaig pensar al restaurant quan me vaig fixar en com agafaven los coberts de la taula del costat. Avui tot és anacrònic, però hem de continuar així?
Pare-4. Segurament l’ideal seria que s’agafessen bé, el llapis i els coberts, però mira, tampoc és un trauma agafar-los malament, sempre que no et caiguen.

Pare-5. A mi se’m fa una callo al dit quan escric.
Mare-7. És cert, escriuen amb tanta força que arriben a trencar el paper o tot el contrari, agafen el llapis tant suaument que no es veu el que escriuen.
Mare-8. Mira, el xiquet o xiqueta tenen una manera d’escriure. Li haurien d’haver corregit quan eren més menuts, com es fa quan comencen a agafar el llapis, no serà que no es veu cap problema en la manera d’agafar-lo?.
Pare-6. Personalment intento corregir-me, però a part de fer mala lletra vaig molt lent. El que passa es que quan escric davant d’altres persones intento agafar-lo be, em fa cosa mostrar com realment agafo el bolígraf.
Mare-9. Penso que una de les responsabilitats dels mestres es aconseguir que els alumnes agafen bon hàbits, bones postures, bones maneres....
Pare-7. El meu fill agafa el bolígraf d’una manera raríssima, molt poc ortodoxa, però fa una lletra bonica. Tampoc s’assenta bé... però, no li dic res. Mentre s’acabe el dinar a hora.
Pare-8. Però, que vol dir agafar be el llapis o bolígraf? Què hi ha una manera correcta? No n’he sentit parlar mai...
Pare-9. Agafar el llapis és una qüestió de psicomotricitat fina, també de coordinació oculomanual. S’ha de treballar i ajudarà altres aspectes de la personalitat.
Mare-10. No veig que sigue una qüestió fonamental.
Mare-11. Ma filla escriu amb l’esquerra i si algú intenta corregir-la me sentirà. Crec que no hi ha una postura correcta d’agafar el bolígraf i si n’hi ha que se la guarden. A mi em van fastiguejar l’existència.


Mare-12. La manera més correcta d’agafar el llapis és la més còmoda per a la persona.
Pare-10. El meu també l’agafa de manera raríssima, però si escriu a gust per a mi ja està bé. La postura la te molt consolidada, per molt que diguem ja no modificarem res...
Mare-13. Mira, ja surten. Aquí fill...



Conclusió:
Després de 34 anys dedicat a l’ensenyament i educació dels nois i noies des dels 6 anys fins a nivells universitaris, he arribat a la següent conclusió. La manera d’agafar el llapis o bolígraf està associada al període domèstic on es comença el treball de preparació per anar a l’escola. Segurament dins del nucli familiar les millors intencions són les que els motiven, però que els condueixen a potenciar hàbits de treball no sempre del tot positius. Els motius poden ser molt diversos i es proposa que el lector revisi les seves experiències.




FEM ROGLE-4. Revista de l'Institiut Cristòfol despuig. Tortosa
Alvaro arasa Tuliesa. Departament de Ciències.  
(Dibuixos de l'autor)