dilluns, 18 de febrer de 2013

--GEÒLEG CONSULTOR--





ESTUDIS HIDROGEOLÒGICS D’AIGÜES SUPERFICIALS I SUBTERRÀNIES

ESTUDIS PER A CAPTACIÓ D’AIGÜES SUBTERRÀNIES
ESTUDI D’AFOROS DE POUS
ESTUDIS DE QUALITAT D’AIGÜES
TRÀMIT DE DOCUMENTACIÓ AMB L’ACA I LA CHE
DECLARACIÓ DE L’ÚS I LA CONTAMINACIIÓ DE L’AIGUA (DUCA)
TRÀMIT PER ABOCAMENTS A LLERA O A MAR D’AIGÜES RESIDUALS


ESTUDI DE RISCOS D’AVINGUDES I D’INUNDACIONS. PROPOSTA DE SOLUCIONS.
En els darrers temps s’està experimentant un notable increment en quant a la presència de la Geologia aplicada en camps diversos. És continu el degoteig de conceptes geològics que s’estan integrant en camps tan diversos com l’exploració i explotació dels recursos  naturals, l’obra pública o problemes del medi ambient. Aplicar més conceptes geològics ajudarà, sens dubte, a millorar la qualitat de vida.
Els materials, aigua, roques, minerals, sòls..., així com estructures geològiques, delta, muntanyes, planes, plecs, fractures..., constitueixen la base del nostre entorn i la seua naturalesa determina paisatges,  ocupació humana, etc..

Els materials, aigua, roques, minerals, sòls..., així com estructures geològiques, delta, muntanyes, planes, plecs, fractures..., constitueixen la base del nostre entorn i la seua naturalesa determina paisatges,  ocupació humana, etc..
Existeix una gran varietat i quantitat de recursos naturals d’origen geològic. La recerca de nous recursos, informes geològics d’homologació, l’explotació i l’ús racional comporten nombrosos aspectes de caràcter geològic.
Molts dels problemes de contaminació, erosió, recursos hídrics, abocaments d’aigües de procés..., tenen importants i nombroses relacions amb la dinàmica geològica, que freqüentment pot ser oblidada.
L’obra pública de caràcter lineal, trens d’alta velocitat, carreteres, regeneració de costes, rectificació del traçat fluvial, etc., necessiten una gran dosi de coneixements geològics.
La utilització de les aigües superficials i subterrànies comporta la realització d’obres que permeten el seu aprofitament per a usos diversos. El bon nivell de coneixement que té la geologia del cicle de l’aigua li permet treballar amb bons marges de garantia en la investigació i explotació racional d’aquests recursos.
El coneixement geològic aporta solucions al deteriorament per corrosió de la pedra ornamental en monuments i edificis singulars que formen part del patrimoni artístic i cultural.


Paral·lelament a l’evolució de la societat els riscos naturals han jugat un paper molt important en el desenvolupament dels pobles. Sempre han representat una amenaça per a integritat de les persones i els bens materials. En la majoria dels casos han comportat desastres amb conseqüències econòmiques i socials. La geologia posa la seua capacitat de treball a disposició de la societat per a al coneixement i mitigació dels riscos naturals i poder elaborar plans de seguretat i d’emergència.
En fi, la geologia és una ciència que requereix del contacte amb la realitat natural i el desenvolupament d’actituds i valors que col·laboren al manteniment i conservació racional del nostre entorn.



ACTIVITATS ANTRÒPIQUES. ESTABILITAT DE TALUSOS I CAVITATS
Els riscos naturals han jugat un paper molt important en el desenvolupament dels pobles. Sempre han representat una amenaça per a integritat de les persones i els bens materials. En la majoria dels casos han comportat desastres amb conseqüències econòmiques i socials en el pitjor dels casos. El seu estudi és fonamental per establir plans d’emergència adequats.



Són riscos que es produeixen de manera sobtada i violentament. Es presenten de manera lenta i generalitzada al territori com poden ser processos d’erosió; i molt ràpids i localitzats com el despreniments de vessants o inundacions.
L’ordenació del territori és una eina fonamental per afrontar l’actualitat i el futur i prevenir els riscos geològics. Aquest tipus de prevenció pot servir per minimitzar despeses pressupostàries municipals de l’ordre de 1-3 % dels pressupostos anuals. Molts de desastres naturals poden ser previsibles, degut a que es poden definir inicialment els llocs amb major rics. Hi ha que disposar d’eines objectives per minimitzar la vulnerabilitat de la població.
Per això, cada cop més, els municipis han de disposar no tan sols de plans d’urbanització, és necessari disposar al menys de valoracions inicials, a costos molt reduïts, de la situació actual del territori municipal.



 INESTABILITAT DE TALUSOS I ESLLAVISSADES. SOLSIMENT DE CAVITATS


Es necessari definir els riscos naturals principals: tipologia, magnitud i distribució. Amb aquesta informació es disposarà d’informació base per a l’ordenació del territori i document de consulta per a la ciutadania. La documentació final constarà d’una memòria acompanyada de cartografia temàtica específica sobre cada risc definit.
Hi ha diversos tipus de riscos, segons el seu origen:
Riscos geològics: d’origen intern com els terratrèmols i externs com les esllavissades o inestabilitat del terreny, subsidència…
Riscos atmosfèrics: associats als riscos atmosfèrics, com gelades, ones de calor, calamarsades, pluges intenses…
Riscos hidrològics: per excés d’aigua com les inundacions, o per defecte d’aigua, les sequeres. Riscos associats a l’explotació d’aqüífers en quan a disponibilitat de recursos i abastament a la població o bé pèrdua de qualitat química o biològica…
Riscos biològics: que comprenen plagues epidèmies o incendis forestals…



 CONTAMINACIÓ DE TERRES I AIGÜES PER ABOCAMENTS

Riscos extraterrestres: variacions en la taxa de radiació solar, impactes de meteorits…
Per estudiar els riscos i desastres associats o pèrdues potencials, la metodologia emprada es fonamenta en la descomposició del risc en els seus components bàsics: Perillositat, Exposició, Vulnerabilitat
La mitigació del risc comporta tres grans tècniques o mesures:
Mesures predictives: hi ha que saber quan i on es desencadena el desastre…
Mesures preventives: sabent on se sol produir el risc, actuar sobre ell amb mesures d’enginyeria o d’ordenació del territori

Mesures correctores: intenten minimitzar el risc a posteriori amb actuacions de protecció civil o indemnitzacions i ajudes


ESTUDIS D’INTEGRACIÓ DEL PAISATGE I ACTIVITATS ANTRÒPIQUES. VALORACIÓ I RECUPERACIÓ DEL PAISATGE
Riscos per inundacions:
Valoració de la hidrografia a l’àrea d’estudi i cada una les conques hidrogràfiques afectades. Identificació dels mecanismes d’avinguda. Zonificació i cartografia de zones segons grau de perillositat
Riscos per esllavissades:
Tipologia i potencialitat d’inestabilitats de cada zona amb risc. Valoració dels factors que intervenen en el risc, com els materials, estructura-pendent, vegetació, climatologia, activitat antròpica....
Riscos de subsidència i solsiments:
Es deuen a processos molt localitzats de caràcter càrstic en terrenys carbonatats o amb guixos. També en zones afectades per galeries de mines abandonades.
Riscos per terratrèmols:
Estan associats a zones amb activitat sísmica elevada. No és el cas de les Terres de l’Ebre, tot i que contínuament se registren sismes. Durant el darrer segle les percepcions han estat mínimes, tot i que no s’ha de descartar aquest risc.
Riscos per vulcanisme:
No afecta directament a les Terres de l’Ebre, tot i que el coneixement del territori posa de manifest l’existència d’aparells volcànic molt antics, associats al Port, que difícilment poden entrar en erupció
Riscos associats a la dinàmica litoral:
A les Terres de l’Ebre hi trobem dos tipologies de costa:
la costa amb penya segats i platges de grava amb riscos associats a formació de coves, despreniment de grans blocs de roca...
la costa del delta de l’Ebre i platges d’arenes amb riscos d’erosió, deriva litoral i regressió.
En totes dues l’acció antròpica interactua amb el medi, amb presència d’urbanitzacions, explotació d’aigües subterrànies, espigons ...


ESTUDIS DE PATOLOGIES DEL TERRENYS. MICROPILOTATGE. INSTAL·LACIÓ DE PIEZÒMETRES


CARTOGRAFIA MINERA                                                              ANALISI DE TERRES I ROQUES 
Altres riscos associats a la tipologia dels materials
Argiles expansives. Es tracta de materials que augmenten de volum en presència d’aigua. Hi ha materials argilosos que tenen forces d’inflament de l’ordre de 2-6 kg/cm2, fet que permetria que edificis de fins a 12 pisos es poden aixecar amb el conseqüent risc que això comporta per a la seguretat de l’edifici i de la població en general.
Riscos induïts. Estan associats a processos secundaris degut a: trencament de preses, contaminació de sòls, contaminació fluvial, abocadors de residus urbans o industrials, basses i runes de la construcció o extraccions mineres, riscos geotècnics....
Riscos per radó. La radiació dels elements del substracte geològic pot condicionar la presència de substàncies radioactives a les aigües subterrànies o a l’aire.




TIPOLOGIA DE TREBALLS EXECUTATS
1986.- Prospecció geoelèctrica al Jaciment Arqueològic de ‘Barrugat’ (Bitem-Tortosa). Diputació de Tarragona
1989.- Estudi geològic de la capçalera del Barranc de Fabra, Partida de les Roques. Amposta. Diputació de Tarragona
1990.- Inventari de punts d’aigua, sèries estratigràfiques i model de conca sedimentària a la Fossa del Baix Ebre-Montsià. CGS, Grupo CEPSA.
1991.- Geologia de la Vall Al.luvial del Riu Ebre entre Tortosa i Amposta.  Fundació Bosch Gimpera, Projecte de Navegabilitat de l'Ebre
1995- Estudio hidrogeológico a la zona del Port de Tortosa. Posibilidades de captación y explotación de aguas subterráneas. Informe privat
1997.- Estudio del impacto ambiental de un edificio para uso de centro de formación. Pobla de Benifassà. Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transport de la Generalitat Valenciana. 
1998.- Architectural staking patterns of the Ebro delta controlled by Holocene high-frequency eustatic fluctuations, delta-lobe switching and subsidence processes. Sedimentary Geology  117

1998-2009.- Elaboració de cartografia minera i valoració de recursos segurs, probables i possibles. Diferents municipis
1999.- Estudi del comportament hidrogeològic de la Sèquia de Baladres. La Tancada. Delta de l’Ebre Diputació de Tarragona
2000.- Estudi geològic i hidrogeològic de l’entorn de l’Argiler Mari Paz. Tortosa. Baix Ebre.
2001.- Estudi geològic i hidrogeològic de l’entorn del Clot de la Ferrereta. Amposta. Montsià.
2002.- The role of tectonism, sea-level variations and climatic change in the development of the Ebro Delta, Spain.  Geophysical Research Abstracts, v.5, 13477
2003.-Estudio geológico–geotécnico sobre la patología del subsuelo de la Parroquia de Traiguera. COMSA. Madrid
2004- Estudio de la patologia de la Parroquia de Sant Marc. Mas de Barberans
2005.- El Santuari de Zorita del Maestrat: Estudio de riesgos de avenidas torrenciales, sísmico y estabilidad de taludes. UTE Santuario de Zorita
2006.- Geología de las inmediaciones de S. Carlos de la Ràpita-Vinaroz y delta del Ebro. Fundació Bosch Gimpera. Barcelona
2008.- Estudi geológic-geotècnic. Pavimentació pista ciclisme Vinallop. Tortosa. GUMTSA
2009- Estudi geológic-geotècnic per al Centre Cívic i cultural. Masdenverge






dimarts, 12 de febrer de 2013

BLOC'S CALENTS O GELATS...




International Commision on Stratigraphy 
Versió abreujada en Castellà 




International Commision on Stratigraphy

 

PER CONÈIXER MÉS FÒSSILS
AMMONITS

DIVERSOS
AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY 

MICROFÒSSILS

 
ELS FÒSSILS A TORTOSA I EL FLOLKLORE POPULAR

dissabte, 9 de febrer de 2013

"ESTRELLETES" DE MIG CAMÍ

 
... a Tortosa, als voltans de Mig Camí i Coll de l’Alba, entre altre llocs, ... des de sempre, la gent del territori hem buscat unes restes de fòssils menudes en forma “d’estrelletes”... ; ... són moltes les hores que s’han dedicat per a trobar-ne unes poques. Avui encara són molt abundants... ; ... es tracta de restes fòssils d’uns animalets marins, parents dels eriçons de mar, que reben el nom de “Pentacrinus neocomiensis” i varen viure en aquell mar cretaci del Thetis, ara fa uns 130 milions d’anys. El fet de que pel terra d’on ha estat construïda l’ermita es troben “estrelletes”, ha afavorit l’aparició de llegendes diverses sobre el seu origen... ; ... si es busca atentament, a més d’una bona quantitat “d’estrelletes”, és possible de trobar restes fòssils d’altres animals marins, entre els que caldria destacar: dents de peix, ostres, cargols, pues i fragments d’eriçons, restes de potes de crancs i gambes, esponges, pistes de cucs, algues petrificades, etc
ROQUES DEL PORT



El Grup de Recerca Científica 'Terres de l'Ebre' des de l'any 2008 ha publicat tres volums dedicats a la botànica de Plantes del Port. Es tracta d’un projecte divulgatiu inèdit sobre la naturalesa d'esta muntanya. Enguany publiquem Roques del Port. Es tracta d’una obra que amplia els límits i, en esta ocasió, abraça el territori entre Prat de Comte fins a Morella i Xert. Tracta de les diferents singularitats del rocam del massís que, en termes geològics, forma part de l’anomenada zona d'Enllaç entre la serralada Ibèrica i els Catalànids. L'autor és, en este cas, Álvaro Arasa Tuliesa. No és un llibre que continga claus dicotòmiques i fitxes de plantes, com passava en les obres anteriors. Es tracta d’una aportació que sintetitza els coneixements existents sobre les roques, els fòssils i l'aigua del Port que ha format el seu paisatge. El lector trobarà més de cent il•lustracions, gràfics, mapes i talls geològics, acompanyats per més de tres-centes fotografies de paisatges, formacions rocoses, fòssils i altres. L’esforç ha estat considerable per tal d'ajudar a comprendre la geologia del massís del Port. El llibre s’estructura en una part introductòria on es fa un repassada sobre l'evolució dels coneixements de la geologia; en un segon apartat es tracten els fonaments teòrics necessaris per comprendre la formació de los roques i les deformacions que les afecten; un tercer capítol tracta de la història geològica i es fa referència als diferents paisatges que s’han esdevingut al llarg dels períodes geològics dels darrers 250 milions d’anys fins a l’actualitat; i per a acabar, es tracta àmpliament l’aigua i els bufadors del Port per a aclarir mals entesos