diumenge, 24 de novembre del 2013

SISMICIDAD CASTOR


Distribució de la sismicitat. Marró-epicientres 1845-1996 (70). Roig-epicentres 1996-2011 (210). Groc-epicentres Castor IX-X 2013 (500).  Font: IGN, IGC
Detall de la distribució dels epicentres simicitat Castor segons coordenades IGN. Linia blava representa la falla d'Amposta que presenta cabussament cap al NO. Font: IGN
Distribució de les profunditats dels hipocentres durant la sismicitat Castor. Font: IGN
Mecanisme focal, segons IGN, del sisme M=4,2. Mostra dos solucions: 1) falla direcció NE-SO però amb cabussament cap al SE que no es correspon al de la falla d'Amposta, es descarta esta solució.  2) falla direcció NO-SE amb cabussament cap al SO mostra l'activitat sismica d'una falla conjugada i no contemplada en estudis de paleosismicitgat i falles actives. 
Web QAFI amb representació de les falles actives considerades en roig. En negre localització de Castor. En groc les falles conjugades possiblement responsables de l'alliberament d'esforços tectònics acumulats.
Grafic superior, seqüència sismica segons la magnitud assolida. Gràfic inferior, seqüència sísmica segons el nombre de sismes. S'observen dos seqüències sísmiques: A) eixam de sismes associats a l'activitat Castor. B) seqüències de sime important i rèpliques que s'associa a l'alliberament d'esforços tectònics.   
DISCUSIÓ:
a) La localització dels simes mostren errors considerables. Els epicentres poden tenir errors de +/- 15-20 km, s'haurien de situar al voltant de Castor. Els hipocentres errors de +/- 4-8 km considerant que s'han produit a uns 2 km de profunditat.
b) La majoria de falles actives mostren dieccións NE-SO.
c) El mecanisme focal suggereix dos direccions preferents de falles responsables dels sismes. Falles de direcció NE-SO amb cabussament cap a l'E, són petites falles ja observades en la sismica de principis dels anys 70 i 80. Falles de direcció NO-SE, serien noves falles trobades en sísmica del 2005, i correspondrien a les conjugades de direcció catalànids.
d) La causa de la sismisitat sembla associada a l'activitat industrial d'injecció del gas, producient el que s'anomena sismicitat induida. Ĺa segona fase sísmica sembla allibrerar esforços acumulats com a conseqüència del desplaçament de la massa d'aigua que canvia les condicions de pressió de poro en els plans de falla.
   
CONCLUSIONS:
1) Es fa necessari la revisió de la localització dels hipocentres i epicentres
2) Es fa necessari disposar de xarxa de sismògrafs ubicats a "offshore"
3) S'ha de fer una exhaustiva revisió dels criteris que defineixen les falles actives
4) S'ha d'avançar en millorar la metodologia per determinar esforços acumulats a les falles
5) En el millor dels casos, es necessari anar millorant la capacitat científica per poder establir quan i com es lliberaran els esforços tectònics acumulats en falles

QÜESTIONS:
- Si l'activitat Castor no hagues condicionat l'alliberament d'esforços acumulats que hauria passat en un futur indeterminat?
- I si tots els esforços acumulats ja s'han allierat? I si no?

dissabte, 10 d’agost del 2013

Septaria al massís del Port. 
Zona enlace Ibérica Catalánides


 Septaria en nódulo ferruginoso del Albiense entre niveles laminados de arenas finas. 
Muestra pulida. Seccion transversal. Se observa fase-1 de pirita y fase-2 de calcita

diumenge, 9 de juny del 2013

dijous, 25 d’abril del 2013

Mineralització de ferro al Massís del Port
Nòduls d'Hematites al contacte Jurassic mitjà-superior
Mineralización Hematites-Gohetita. Jurásico Oxfordiense

MINERALES
  Mineralización de hierro en el massís del Port. Zona de Enlace Catalànids-Ibérica.
Nódulos de Hematites. Contacto Jurásico medio-superior

Disposició de les capes de les bretxes dolomítiques de la Fm. Talaies. Juràssic superior

Treballs d'ordenació dels materials de rebuig

Aspecte de camp de les argiles amb nòduls d'Hematites

Rafel Curto, Alvaro Arasa
AMMONITS DEL BAJOCIÀ A LES TERRES DE L'EBRE
AMMONITES DEL BAJOCIENSE

            
             Cleistosphinctes sp                                                Leptosphinctes sp



                
                 Microlissoceras sp                                                 Spiroceras sp
Rafel Curto, Alvaro Arasa

dilluns, 15 d’abril del 2013

MICROCODIUM 

 Abundance Microcodium in the continental sediments of Terres de l'Ebre. Catalonia.
Different formations with different ages.


 MICROCODIUM CRETACI SUPERIOR

DETALL MICROCODIUM CRETACI SUPERIOR

 MICROCODIUM PALEOGEN

MICROCODIUM VILLAFRANQUIÀ

MICROCODIUM QUATERNARI MIG

El terciario del Baix Ebre:
Aportaciones estratigraficas y sedimentologicas.
Arasa Tuliesa, Alvaro.

ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 25 (1990), nº 4, pags. 271 - 287

TURBIDITES EN ZONES LITORALS DE POCA PROFUNDITAT
TURBIDITAS EN ZONAS LITORALES DE POCA PROFUNDIDAD


TURBIDITES IN SHALLOW COASTAL AREAS


Aspecte de les turbidites al camp

 Turbidites to the field

Details of turbidites

Cenozoic rocks outcropping in the Baix Ebre
area, Tarragona, Spain, have been studied
. The lowermost unit <Pisolitic Clay>
is attributed to the Paleocene. The overlying units are Neogene
in age: the <Conglomerates of the Venta Ranxero>, unit wich is
attributed to the Miocene corresponds to midle alluvial fan deposits.
 
The <Siliceous Conglomerates of Anguera>> unit is attributed to
Late Miocene (Turolian) and records fluvial braided sedimentation.
Pliocene sedimentation began with the <Gravels and Sands
with Oysters> unit. This is a transgresive unit where we can
diferentiate foreshore and shoreface deposits. The <Blue Marls
of Carnpredó> unit is attributed to shallow marine deposits. Sandstone
deposited by high and medium storm density flows occur in this unit.
The <Onofre Limestonesn> unit corresponds to palustrine and
lacustrine deposits whit expansive and retractive sequences. The
uppermost unit <Roca Corba Conglomerates> unit correspond to
debris flow and braided fluvial deposites attributed to the Villafranchian.


ACTA GEOLOGICA HISPANICA (1990) 25(4): 271-287

dimecres, 13 de març del 2013


De com agafen el llapis l’alumnat

Alvaro Arasa Tuliesa
Departament de Ciències. Institut Cristòfol Despuig. Tortosa

Resum:
La manera d’agafar el llapis o bolígraf està associada al període domèstic on es comença el treball de preparació per anar a l’escola. Segurament dins del nucli familiar les millors intencions són les que els motiven, però que els condueixen a potenciar hàbits de treball no sempre del tot positius.


Conversa imaginària i sense malícia entre un grup de pares i mares desconeguts.
Mare-1. Fa temps li vaig comprar per al llapis, segurament mania meua, la típica gometa que ajuda a corregir postures a l’escriure. Al poc temps li vaig treure, semblava que tenia més dificultats.
Mare-2. Pos mon fill me diu que hi ha un professor que sempre li està dient: “ben sentat, agafa bé el bolígraf...”




Mare-3. Fa temps em van dir que les males postures poden representar un sobreesforç, poques ganes d’utilitzar-lo i mala lletra...
Mare-4. No et diré com l’agafa, però ho fa de manera salvatge.
Mare-5. Em sembla que avui està poc de moda. Tant la cal·ligrafia com l’ortografia són anacròniques avui en dia.
Pare-1. Però poden ser la targeta de presentació d’una persona.
Pare-2. Ja se que avui dia amb tant teclat ni es fixen en l’ortografia, ni els importa la cal·ligrafia.
Pare-3. Escolta el que em va passar fa uns dies. Vaig anar a presentar una instància a un departament de la Generalitat. L’administratiu que m’atenia es va disposar a fer la inscripció al registre a l’ordinador. De cop, tanca el puny i allarga l’índex de cada ma i es disposa a escriure. Busca la “a” i la troba amb l’índex esquerre, busca la “ele” i la troba amb l’índex dret.... Una bona estona per escriure nom, cognoms, adreça i DNI. Més temps per escriure els motius i la demanda.... No ser con dir-ho, però vaig sentir vergonya aliena. Un administratiu no ha de saber utilitzar correctament el teclat? Vaig marxar pensat:”Un altre enxufat”.
Mare-6. Mira que bé, acabes d’utilitzar la paraula “correctament“. És lo que vaig pensar al restaurant quan me vaig fixar en com agafaven los coberts de la taula del costat. Avui tot és anacrònic, però hem de continuar així?
Pare-4. Segurament l’ideal seria que s’agafessen bé, el llapis i els coberts, però mira, tampoc és un trauma agafar-los malament, sempre que no et caiguen.

Pare-5. A mi se’m fa una callo al dit quan escric.
Mare-7. És cert, escriuen amb tanta força que arriben a trencar el paper o tot el contrari, agafen el llapis tant suaument que no es veu el que escriuen.
Mare-8. Mira, el xiquet o xiqueta tenen una manera d’escriure. Li haurien d’haver corregit quan eren més menuts, com es fa quan comencen a agafar el llapis, no serà que no es veu cap problema en la manera d’agafar-lo?.
Pare-6. Personalment intento corregir-me, però a part de fer mala lletra vaig molt lent. El que passa es que quan escric davant d’altres persones intento agafar-lo be, em fa cosa mostrar com realment agafo el bolígraf.
Mare-9. Penso que una de les responsabilitats dels mestres es aconseguir que els alumnes agafen bon hàbits, bones postures, bones maneres....
Pare-7. El meu fill agafa el bolígraf d’una manera raríssima, molt poc ortodoxa, però fa una lletra bonica. Tampoc s’assenta bé... però, no li dic res. Mentre s’acabe el dinar a hora.
Pare-8. Però, que vol dir agafar be el llapis o bolígraf? Què hi ha una manera correcta? No n’he sentit parlar mai...
Pare-9. Agafar el llapis és una qüestió de psicomotricitat fina, també de coordinació oculomanual. S’ha de treballar i ajudarà altres aspectes de la personalitat.
Mare-10. No veig que sigue una qüestió fonamental.
Mare-11. Ma filla escriu amb l’esquerra i si algú intenta corregir-la me sentirà. Crec que no hi ha una postura correcta d’agafar el bolígraf i si n’hi ha que se la guarden. A mi em van fastiguejar l’existència.


Mare-12. La manera més correcta d’agafar el llapis és la més còmoda per a la persona.
Pare-10. El meu també l’agafa de manera raríssima, però si escriu a gust per a mi ja està bé. La postura la te molt consolidada, per molt que diguem ja no modificarem res...
Mare-13. Mira, ja surten. Aquí fill...



Conclusió:
Després de 34 anys dedicat a l’ensenyament i educació dels nois i noies des dels 6 anys fins a nivells universitaris, he arribat a la següent conclusió. La manera d’agafar el llapis o bolígraf està associada al període domèstic on es comença el treball de preparació per anar a l’escola. Segurament dins del nucli familiar les millors intencions són les que els motiven, però que els condueixen a potenciar hàbits de treball no sempre del tot positius. Els motius poden ser molt diversos i es proposa que el lector revisi les seves experiències.




FEM ROGLE-4. Revista de l'Institiut Cristòfol despuig. Tortosa
Alvaro arasa Tuliesa. Departament de Ciències.  
(Dibuixos de l'autor)


dimarts, 12 de febrer del 2013

BLOC'S CALENTS O GELATS...




PER CONÈIXER MÉS FÒSSILS
AMMONITS

DIVERSOS
AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY 

MICROFÒSSILS

 
ELS FÒSSILS A TORTOSA I EL FLOLKLORE POPULAR

dissabte, 9 de febrer del 2013

"ESTRELLETES" DE MIG CAMÍ


Autor: Alvaro Arasa Tuliesa

Edició: Grup de Recerca Científica 'Terres de l'Ebre'. EbreRecerca

© 2012

ISBN: 978-84-615-8802-2
 
... a Tortosa, als voltans de Mig Camí i Coll de l’Alba, entre altre llocs, ... des de sempre, la gent del territori hem buscat unes restes de fòssils menudes en forma “d’estrelletes”... ; ... són moltes les hores que s’han dedicat per a trobar-ne unes poques. Avui encara són molt abundants... ; ... es tracta de restes fòssils d’uns animalets marins, parents dels eriçons de mar, que reben el nom de “Pentacrinus neocomiensis” i varen viure en aquell mar cretaci del Thetis, ara fa uns 130 milions d’anys. El fet de que pel terra d’on ha estat construïda l’ermita es troben “estrelletes”, ha afavorit l’aparició de llegendes diverses sobre el seu origen... ; ... si es busca atentament, a més d’una bona quantitat “d’estrelletes”, és possible de trobar restes fòssils d’altres animals marins, entre els que caldria destacar: dents de peix, ostres, cargols, pues i fragments d’eriçons, restes de potes de crancs i gambes, esponges, pistes de cucs, algues petrificades, etc

Introducció, 4

Algues, 14

Forraminífers, 18

Espongiaris, 20

Briozous, 22

Serpúlids, 24

Gasteròpodes, 26

Bivalvs, 28

Crustacis, 30

Bioturbació, 34

Bioerosió, 36

Asteroideus, 38

Equinoideus, 42

Crinoideus, 44

Peixos, 54

Bloc diagrama, 56

Bibliografia, 58


ROQUES DEL PORT



El Grup de Recerca Científica 'Terres de l'Ebre' des de l'any 2008 ha publicat tres volums dedicats a la botànica de Plantes del Port. Es tracta d’un projecte divulgatiu inèdit sobre la naturalesa d'esta muntanya. Enguany publiquem Roques del Port. Es tracta d’una obra que amplia els límits i, en esta ocasió, abraça el territori entre Prat de Comte fins a Morella i Xert. Tracta de les diferents singularitats del rocam del massís que, en termes geològics, forma part de l’anomenada zona d'Enllaç entre la serralada Ibèrica i els Catalànids. L'autor és, en este cas, Álvaro Arasa Tuliesa. No és un llibre que continga claus dicotòmiques i fitxes de plantes, com passava en les obres anteriors. Es tracta d’una aportació que sintetitza els coneixements existents sobre les roques, els fòssils i l'aigua del Port que ha format el seu paisatge. El lector trobarà més de cent il•lustracions, gràfics, mapes i talls geològics, acompanyats per més de tres-centes fotografies de paisatges, formacions rocoses, fòssils i altres. L’esforç ha estat considerable per tal d'ajudar a comprendre la geologia del massís del Port. El llibre s’estructura en una part introductòria on es fa un repassada sobre l'evolució dels coneixements de la geologia; en un segon apartat es tracten els fonaments teòrics necessaris per comprendre la formació de los roques i les deformacions que les afecten; un tercer capítol tracta de la història geològica i es fa referència als diferents paisatges que s’han esdevingut al llarg dels períodes geològics dels darrers 250 milions d’anys fins a l’actualitat; i per a acabar, es tracta àmpliament l’aigua i els bufadors del Port per a aclarir mals entesos