diumenge, 24 de novembre de 2013

SISMICIDAD CASTOR


Distribució de la sismicitat. Marró-epicientres 1845-1996 (70). Roig-epicentres 1996-2011 (210). Groc-epicentres Castor IX-X 2013 (500).  Font: IGN, IGC
Detall de la distribució dels epicentres simicitat Castor segons coordenades IGN. Linia blava representa la falla d'Amposta que presenta cabussament cap al NO. Font: IGN
Distribució de les profunditats dels hipocentres durant la sismicitat Castor. Font: IGN
Mecanisme focal, segons IGN, del sisme M=4,2. Mostra dos solucions: 1) falla direcció NE-SO però amb cabussament cap al SE que no es correspon al de la falla d'Amposta, es descarta esta solució.  2) falla direcció NO-SE amb cabussament cap al SO mostra l'activitat sismica d'una falla conjugada i no contemplada en estudis de paleosismicitgat i falles actives. 
Web QAFI amb representació de les falles actives considerades en roig. En negre localització de Castor. En groc les falles conjugades possiblement responsables de l'alliberament d'esforços tectònics acumulats.
Grafic superior, seqüència sismica segons la magnitud assolida. Gràfic inferior, seqüència sísmica segons el nombre de sismes. S'observen dos seqüències sísmiques: A) eixam de sismes associats a l'activitat Castor. B) seqüències de sime important i rèpliques que s'associa a l'alliberament d'esforços tectònics.   
DISCUSIÓ:
a) La localització dels simes mostren errors considerables. Els epicentres poden tenir errors de +/- 15-20 km, s'haurien de situar al voltant de Castor. Els hipocentres errors de +/- 4-8 km considerant que s'han produit a uns 2 km de profunditat.
b) La majoria de falles actives mostren dieccións NE-SO.
c) El mecanisme focal suggereix dos direccions preferents de falles responsables dels sismes. Falles de direcció NE-SO amb cabussament cap a l'E, són petites falles ja observades en la sismica de principis dels anys 70 i 80. Falles de direcció NO-SE, serien noves falles trobades en sísmica del 2005, i correspondrien a les conjugades de direcció catalànids.
d) La causa de la sismisitat sembla associada a l'activitat industrial d'injecció del gas, producient el que s'anomena sismicitat induida. Ĺa segona fase sísmica sembla allibrerar esforços acumulats com a conseqüència del desplaçament de la massa d'aigua que canvia les condicions de pressió de poro en els plans de falla.
   
CONCLUSIONS:
1) Es fa necessari la revisió de la localització dels hipocentres i epicentres
2) Es fa necessari disposar de xarxa de sismògrafs ubicats a "offshore"
3) S'ha de fer una exhaustiva revisió dels criteris que defineixen les falles actives
4) S'ha d'avançar en millorar la metodologia per determinar esforços acumulats a les falles
5) En el millor dels casos, es necessari anar millorant la capacitat científica per poder establir quan i com es lliberaran els esforços tectònics acumulats en falles

QÜESTIONS:
- Si l'activitat Castor no hagues condicionat l'alliberament d'esforços acumulats que hauria passat en un futur indeterminat?
- I si tots els esforços acumulats ja s'han allierat? I si no?

dissabte, 10 d’agost de 2013

Septaria al massís del Port. 
Zona enlace Ibérica Catalánides


 Septaria en nódulo ferruginoso del Albiense entre niveles laminados de arenas finas. 
Muestra pulida. Seccion transversal. Se observa fase-1 de pirita y fase-2 de calcita

diumenge, 9 de juny de 2013

dijous, 25 d’abril de 2013

Mineralització de ferro al Massís del Port
Nòduls d'Hematites al contacte Jurassic mitjà-superior
Mineralización Hematites-Gohetita. Jurásico Oxfordiense

  Mineralización de hierro en el massís del Port. Zona de Enlace Catalànids-Ibérica.
Nódulos de Hematites. Contacto Jurásico medio-superior

Disposició de les capes de les bretxes dolomítiques de la Fm. Talaies. Juràssic superior

Treballs d'ordenació dels materials de rebuig

Aspecte de camp de les argiles amb nòduls d'Hematites

Rafel Curto, Alvaro Arasa
AMMONITS DEL BAJOCIÀ A LES TERRES DE L'EBRE
AMMONITES DEL BAJOCIENSE

             Cleistosphinctes sp                                                Leptosphinctes sp



                 Microlissoceras sp                                                 Spiroceras sp
Rafel Curto, Alvaro Arasa

dilluns, 15 d’abril de 2013

MICROCODIUM 

 Abundance Microcodium in the continental sediments of Terres de l'Ebre. Catalonia.
Different formations with different ages.


 MICROCODIUM CRETACI SUPERIOR

DETALL MICROCODIUM CRETACI SUPERIOR

 MICROCODIUM PALEOGEN

MICROCODIUM VILLAFRANQUIÀ

MICROCODIUM QUATERNARI MIG

TURBIDITES EN ZONES LITORALS DE POCA PROFUNDITAT
TURBIDITAS EN ZONAS LITORALES DE POCA PROFUNDIDAD


TURBIDITES IN SHALLOW COASTAL AREAS


Aspecte de les turbidites al camp

 Turbidites to the field

Details of turbidites

Cenozoic rocks outcropping in the Baix Ebre
area, Tarragona, Spain, have been studied
. The lowermost unit <Pisolitic Clay>
is attributed to the Paleocene. The overlying units are Neogene
in age: the <Conglomerates of the Venta Ranxero>, unit wich is
attributed to the Miocene corresponds to midle alluvial fan deposits.
 
The <Siliceous Conglomerates of Anguera>> unit is attributed to
Late Miocene (Turolian) and records fluvial braided sedimentation.
Pliocene sedimentation began with the <Gravels and Sands
with Oysters> unit. This is a transgresive unit where we can
diferentiate foreshore and shoreface deposits. The <Blue Marls
of Carnpredó> unit is attributed to shallow marine deposits. Sandstone
deposited by high and medium storm density flows occur in this unit.
The <Onofre Limestonesn> unit corresponds to palustrine and
lacustrine deposits whit expansive and retractive sequences. The
uppermost unit <Roca Corba Conglomerates> unit correspond to
debris flow and braided fluvial deposites attributed to the Villafranchian.


ACTA GEOLOGICA HISPANICA (1990) 25(4): 271-287

dilluns, 8 d’abril de 2013

dimecres, 13 de març de 2013


De com agafen el llapis l’alumnat

Alvaro Arasa Tuliesa
Departament de Ciències. Institut Cristòfol Despuig. Tortosa

Resum:
La manera d’agafar el llapis o bolígraf està associada al període domèstic on es comença el treball de preparació per anar a l’escola. Segurament dins del nucli familiar les millors intencions són les que els motiven, però que els condueixen a potenciar hàbits de treball no sempre del tot positius.


Conversa imaginària i sense malícia entre un grup de pares i mares desconeguts.
Mare-1. Fa temps li vaig comprar per al llapis, segurament mania meua, la típica gometa que ajuda a corregir postures a l’escriure. Al poc temps li vaig treure, semblava que tenia més dificultats.
Mare-2. Pos mon fill me diu que hi ha un professor que sempre li està dient: “ben sentat, agafa bé el bolígraf...”




Mare-3. Fa temps em van dir que les males postures poden representar un sobreesforç, poques ganes d’utilitzar-lo i mala lletra...
Mare-4. No et diré com l’agafa, però ho fa de manera salvatge.
Mare-5. Em sembla que avui està poc de moda. Tant la cal·ligrafia com l’ortografia són anacròniques avui en dia.
Pare-1. Però poden ser la targeta de presentació d’una persona.
Pare-2. Ja se que avui dia amb tant teclat ni es fixen en l’ortografia, ni els importa la cal·ligrafia.
Pare-3. Escolta el que em va passar fa uns dies. Vaig anar a presentar una instància a un departament de la Generalitat. L’administratiu que m’atenia es va disposar a fer la inscripció al registre a l’ordinador. De cop, tanca el puny i allarga l’índex de cada ma i es disposa a escriure. Busca la “a” i la troba amb l’índex esquerre, busca la “ele” i la troba amb l’índex dret.... Una bona estona per escriure nom, cognoms, adreça i DNI. Més temps per escriure els motius i la demanda.... No ser con dir-ho, però vaig sentir vergonya aliena. Un administratiu no ha de saber utilitzar correctament el teclat? Vaig marxar pensat:”Un altre enxufat”.
Mare-6. Mira que bé, acabes d’utilitzar la paraula “correctament“. És lo que vaig pensar al restaurant quan me vaig fixar en com agafaven los coberts de la taula del costat. Avui tot és anacrònic, però hem de continuar així?
Pare-4. Segurament l’ideal seria que s’agafessen bé, el llapis i els coberts, però mira, tampoc és un trauma agafar-los malament, sempre que no et caiguen.

Pare-5. A mi se’m fa una callo al dit quan escric.
Mare-7. És cert, escriuen amb tanta força que arriben a trencar el paper o tot el contrari, agafen el llapis tant suaument que no es veu el que escriuen.
Mare-8. Mira, el xiquet o xiqueta tenen una manera d’escriure. Li haurien d’haver corregit quan eren més menuts, com es fa quan comencen a agafar el llapis, no serà que no es veu cap problema en la manera d’agafar-lo?.
Pare-6. Personalment intento corregir-me, però a part de fer mala lletra vaig molt lent. El que passa es que quan escric davant d’altres persones intento agafar-lo be, em fa cosa mostrar com realment agafo el bolígraf.
Mare-9. Penso que una de les responsabilitats dels mestres es aconseguir que els alumnes agafen bon hàbits, bones postures, bones maneres....
Pare-7. El meu fill agafa el bolígraf d’una manera raríssima, molt poc ortodoxa, però fa una lletra bonica. Tampoc s’assenta bé... però, no li dic res. Mentre s’acabe el dinar a hora.
Pare-8. Però, que vol dir agafar be el llapis o bolígraf? Què hi ha una manera correcta? No n’he sentit parlar mai...
Pare-9. Agafar el llapis és una qüestió de psicomotricitat fina, també de coordinació oculomanual. S’ha de treballar i ajudarà altres aspectes de la personalitat.
Mare-10. No veig que sigue una qüestió fonamental.
Mare-11. Ma filla escriu amb l’esquerra i si algú intenta corregir-la me sentirà. Crec que no hi ha una postura correcta d’agafar el bolígraf i si n’hi ha que se la guarden. A mi em van fastiguejar l’existència.


Mare-12. La manera més correcta d’agafar el llapis és la més còmoda per a la persona.
Pare-10. El meu també l’agafa de manera raríssima, però si escriu a gust per a mi ja està bé. La postura la te molt consolidada, per molt que diguem ja no modificarem res...
Mare-13. Mira, ja surten. Aquí fill...



Conclusió:
Després de 34 anys dedicat a l’ensenyament i educació dels nois i noies des dels 6 anys fins a nivells universitaris, he arribat a la següent conclusió. La manera d’agafar el llapis o bolígraf està associada al període domèstic on es comença el treball de preparació per anar a l’escola. Segurament dins del nucli familiar les millors intencions són les que els motiven, però que els condueixen a potenciar hàbits de treball no sempre del tot positius. Els motius poden ser molt diversos i es proposa que el lector revisi les seves experiències.




FEM ROGLE-4. Revista de l'Institiut Cristòfol despuig. Tortosa
Alvaro arasa Tuliesa. Departament de Ciències.  
(Dibuixos de l'autor)


dilluns, 18 de febrer de 2013

--GEÒLEG CONSULTOR--





ESTUDIS HIDROGEOLÒGICS D’AIGÜES SUPERFICIALS I SUBTERRÀNIES

ESTUDIS PER A CAPTACIÓ D’AIGÜES SUBTERRÀNIES
ESTUDI D’AFOROS DE POUS
ESTUDIS DE QUALITAT D’AIGÜES
TRÀMIT DE DOCUMENTACIÓ AMB L’ACA I LA CHE
DECLARACIÓ DE L’ÚS I LA CONTAMINACIIÓ DE L’AIGUA (DUCA)
TRÀMIT PER ABOCAMENTS A LLERA O A MAR D’AIGÜES RESIDUALS


ESTUDI DE RISCOS D’AVINGUDES I D’INUNDACIONS. PROPOSTA DE SOLUCIONS.
En els darrers temps s’està experimentant un notable increment en quant a la presència de la Geologia aplicada en camps diversos. És continu el degoteig de conceptes geològics que s’estan integrant en camps tan diversos com l’exploració i explotació dels recursos  naturals, l’obra pública o problemes del medi ambient. Aplicar més conceptes geològics ajudarà, sens dubte, a millorar la qualitat de vida.
Els materials, aigua, roques, minerals, sòls..., així com estructures geològiques, delta, muntanyes, planes, plecs, fractures..., constitueixen la base del nostre entorn i la seua naturalesa determina paisatges,  ocupació humana, etc..

Els materials, aigua, roques, minerals, sòls..., així com estructures geològiques, delta, muntanyes, planes, plecs, fractures..., constitueixen la base del nostre entorn i la seua naturalesa determina paisatges,  ocupació humana, etc..
Existeix una gran varietat i quantitat de recursos naturals d’origen geològic. La recerca de nous recursos, informes geològics d’homologació, l’explotació i l’ús racional comporten nombrosos aspectes de caràcter geològic.
Molts dels problemes de contaminació, erosió, recursos hídrics, abocaments d’aigües de procés..., tenen importants i nombroses relacions amb la dinàmica geològica, que freqüentment pot ser oblidada.
L’obra pública de caràcter lineal, trens d’alta velocitat, carreteres, regeneració de costes, rectificació del traçat fluvial, etc., necessiten una gran dosi de coneixements geològics.
La utilització de les aigües superficials i subterrànies comporta la realització d’obres que permeten el seu aprofitament per a usos diversos. El bon nivell de coneixement que té la geologia del cicle de l’aigua li permet treballar amb bons marges de garantia en la investigació i explotació racional d’aquests recursos.
El coneixement geològic aporta solucions al deteriorament per corrosió de la pedra ornamental en monuments i edificis singulars que formen part del patrimoni artístic i cultural.


Paral·lelament a l’evolució de la societat els riscos naturals han jugat un paper molt important en el desenvolupament dels pobles. Sempre han representat una amenaça per a integritat de les persones i els bens materials. En la majoria dels casos han comportat desastres amb conseqüències econòmiques i socials. La geologia posa la seua capacitat de treball a disposició de la societat per a al coneixement i mitigació dels riscos naturals i poder elaborar plans de seguretat i d’emergència.
En fi, la geologia és una ciència que requereix del contacte amb la realitat natural i el desenvolupament d’actituds i valors que col·laboren al manteniment i conservació racional del nostre entorn.



ACTIVITATS ANTRÒPIQUES. ESTABILITAT DE TALUSOS I CAVITATS
Els riscos naturals han jugat un paper molt important en el desenvolupament dels pobles. Sempre han representat una amenaça per a integritat de les persones i els bens materials. En la majoria dels casos han comportat desastres amb conseqüències econòmiques i socials en el pitjor dels casos. El seu estudi és fonamental per establir plans d’emergència adequats.



Són riscos que es produeixen de manera sobtada i violentament. Es presenten de manera lenta i generalitzada al territori com poden ser processos d’erosió; i molt ràpids i localitzats com el despreniments de vessants o inundacions.
L’ordenació del territori és una eina fonamental per afrontar l’actualitat i el futur i prevenir els riscos geològics. Aquest tipus de prevenció pot servir per minimitzar despeses pressupostàries municipals de l’ordre de 1-3 % dels pressupostos anuals. Molts de desastres naturals poden ser previsibles, degut a que es poden definir inicialment els llocs amb major rics. Hi ha que disposar d’eines objectives per minimitzar la vulnerabilitat de la població.
Per això, cada cop més, els municipis han de disposar no tan sols de plans d’urbanització, és necessari disposar al menys de valoracions inicials, a costos molt reduïts, de la situació actual del territori municipal.



 INESTABILITAT DE TALUSOS I ESLLAVISSADES. SOLSIMENT DE CAVITATS


Es necessari definir els riscos naturals principals: tipologia, magnitud i distribució. Amb aquesta informació es disposarà d’informació base per a l’ordenació del territori i document de consulta per a la ciutadania. La documentació final constarà d’una memòria acompanyada de cartografia temàtica específica sobre cada risc definit.
Hi ha diversos tipus de riscos, segons el seu origen:
Riscos geològics: d’origen intern com els terratrèmols i externs com les esllavissades o inestabilitat del terreny, subsidència…
Riscos atmosfèrics: associats als riscos atmosfèrics, com gelades, ones de calor, calamarsades, pluges intenses…
Riscos hidrològics: per excés d’aigua com les inundacions, o per defecte d’aigua, les sequeres. Riscos associats a l’explotació d’aqüífers en quan a disponibilitat de recursos i abastament a la població o bé pèrdua de qualitat química o biològica…
Riscos biològics: que comprenen plagues epidèmies o incendis forestals…



 CONTAMINACIÓ DE TERRES I AIGÜES PER ABOCAMENTS

Riscos extraterrestres: variacions en la taxa de radiació solar, impactes de meteorits…
Per estudiar els riscos i desastres associats o pèrdues potencials, la metodologia emprada es fonamenta en la descomposició del risc en els seus components bàsics: Perillositat, Exposició, Vulnerabilitat
La mitigació del risc comporta tres grans tècniques o mesures:
Mesures predictives: hi ha que saber quan i on es desencadena el desastre…
Mesures preventives: sabent on se sol produir el risc, actuar sobre ell amb mesures d’enginyeria o d’ordenació del territori

Mesures correctores: intenten minimitzar el risc a posteriori amb actuacions de protecció civil o indemnitzacions i ajudes


ESTUDIS D’INTEGRACIÓ DEL PAISATGE I ACTIVITATS ANTRÒPIQUES. VALORACIÓ I RECUPERACIÓ DEL PAISATGE
Riscos per inundacions:
Valoració de la hidrografia a l’àrea d’estudi i cada una les conques hidrogràfiques afectades. Identificació dels mecanismes d’avinguda. Zonificació i cartografia de zones segons grau de perillositat
Riscos per esllavissades:
Tipologia i potencialitat d’inestabilitats de cada zona amb risc. Valoració dels factors que intervenen en el risc, com els materials, estructura-pendent, vegetació, climatologia, activitat antròpica....
Riscos de subsidència i solsiments:
Es deuen a processos molt localitzats de caràcter càrstic en terrenys carbonatats o amb guixos. També en zones afectades per galeries de mines abandonades.
Riscos per terratrèmols:
Estan associats a zones amb activitat sísmica elevada. No és el cas de les Terres de l’Ebre, tot i que contínuament se registren sismes. Durant el darrer segle les percepcions han estat mínimes, tot i que no s’ha de descartar aquest risc.
Riscos per vulcanisme:
No afecta directament a les Terres de l’Ebre, tot i que el coneixement del territori posa de manifest l’existència d’aparells volcànic molt antics, associats al Port, que difícilment poden entrar en erupció
Riscos associats a la dinàmica litoral:
A les Terres de l’Ebre hi trobem dos tipologies de costa:
la costa amb penya segats i platges de grava amb riscos associats a formació de coves, despreniment de grans blocs de roca...
la costa del delta de l’Ebre i platges d’arenes amb riscos d’erosió, deriva litoral i regressió.
En totes dues l’acció antròpica interactua amb el medi, amb presència d’urbanitzacions, explotació d’aigües subterrànies, espigons ...


ESTUDIS DE PATOLOGIES DEL TERRENYS. MICROPILOTATGE. INSTAL·LACIÓ DE PIEZÒMETRES


CARTOGRAFIA MINERA                                                              ANALISI DE TERRES I ROQUES 
Altres riscos associats a la tipologia dels materials
Argiles expansives. Es tracta de materials que augmenten de volum en presència d’aigua. Hi ha materials argilosos que tenen forces d’inflament de l’ordre de 2-6 kg/cm2, fet que permetria que edificis de fins a 12 pisos es poden aixecar amb el conseqüent risc que això comporta per a la seguretat de l’edifici i de la població en general.
Riscos induïts. Estan associats a processos secundaris degut a: trencament de preses, contaminació de sòls, contaminació fluvial, abocadors de residus urbans o industrials, basses i runes de la construcció o extraccions mineres, riscos geotècnics....
Riscos per radó. La radiació dels elements del substracte geològic pot condicionar la presència de substàncies radioactives a les aigües subterrànies o a l’aire.




TIPOLOGIA DE TREBALLS EXECUTATS
1986.- Prospecció geoelèctrica al Jaciment Arqueològic de ‘Barrugat’ (Bitem-Tortosa). Diputació de Tarragona
1989.- Estudi geològic de la capçalera del Barranc de Fabra, Partida de les Roques. Amposta. Diputació de Tarragona
1990.- Inventari de punts d’aigua, sèries estratigràfiques i model de conca sedimentària a la Fossa del Baix Ebre-Montsià. CGS, Grupo CEPSA.
1991.- Geologia de la Vall Al.luvial del Riu Ebre entre Tortosa i Amposta.  Fundació Bosch Gimpera, Projecte de Navegabilitat de l'Ebre
1995- Estudio hidrogeológico a la zona del Port de Tortosa. Posibilidades de captación y explotación de aguas subterráneas. Informe privat
1997.- Estudio del impacto ambiental de un edificio para uso de centro de formación. Pobla de Benifassà. Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transport de la Generalitat Valenciana. 
1998.- Architectural staking patterns of the Ebro delta controlled by Holocene high-frequency eustatic fluctuations, delta-lobe switching and subsidence processes. Sedimentary Geology  117

1998-2009.- Elaboració de cartografia minera i valoració de recursos segurs, probables i possibles. Diferents municipis
1999.- Estudi del comportament hidrogeològic de la Sèquia de Baladres. La Tancada. Delta de l’Ebre Diputació de Tarragona
2000.- Estudi geològic i hidrogeològic de l’entorn de l’Argiler Mari Paz. Tortosa. Baix Ebre.
2001.- Estudi geològic i hidrogeològic de l’entorn del Clot de la Ferrereta. Amposta. Montsià.
2002.- The role of tectonism, sea-level variations and climatic change in the development of the Ebro Delta, Spain.  Geophysical Research Abstracts, v.5, 13477
2003.-Estudio geológico–geotécnico sobre la patología del subsuelo de la Parroquia de Traiguera. COMSA. Madrid
2004- Estudio de la patologia de la Parroquia de Sant Marc. Mas de Barberans
2005.- El Santuari de Zorita del Maestrat: Estudio de riesgos de avenidas torrenciales, sísmico y estabilidad de taludes. UTE Santuario de Zorita
2006.- Geología de las inmediaciones de S. Carlos de la Ràpita-Vinaroz y delta del Ebro. Fundació Bosch Gimpera. Barcelona
2008.- Estudi geológic-geotècnic. Pavimentació pista ciclisme Vinallop. Tortosa. GUMTSA
2009- Estudi geológic-geotècnic per al Centre Cívic i cultural. Masdenverge